Paréntesis està formada per obres que pretenen reflectir unes emocions en constant moviment, un període de temps on l’experimentació, la intuïció i l’aleatorietat van de la mà amb la figuració per traslladar aquestes emocions a través de cossos representats en espais personals, inestables, introspectius i
efímers. Records imprecisos tancats a la nostra memòria, cossos com elements orgànics que es fonen entre si, es coneixen ells mateixos i s’accepten. Un pols entre bellesa i soroll que enterren formes i colors a la recerca d’una harmonia de vegades crua, de vegades inquieta.
Figures humanes vulnerables als seus entorns. On abans els somnis eren una font per nodrir els llocs, línies i paisatges, ara és l’ansietat, el record, la finalitat de les coses el “ja no somio”. Es filtren entre les esquerdes del suport, la càrrega matèrica que enterra l’obra, per ser desenterrada posteriorment, per renéixer arrossegant les marques que la componen fins a la finalització d’aquestes.
Deixar fluir allò incontrolable i  l’error,  substituint la semblança o la perfecció. Més soltesa, més llibertat, més risc que ve de la presa de més decisions, que deixar, que
treballar o insinuar.
Parèntesi relata una etapa que comença i conclou fins al següent moviment a la recerca d’una línia que pugui representar fidelment el meu interior.

Gyuk, novembre 2021.